Monthly Archives: febrer 2015

CHILLIDA

“En Chillida només pintava en blanc i negre”

Aniol Costa

“També feia quadres sense sentit”

Albert Puig

“Dibuixava quadrats de diferents colors”

Marta Herraiz

Dijous Gras

Comença el dia ben núvol…però el sol ens ve a veure al cap d’una estona i ens ho passem extraordinàriament bé.

Les llegendes de Girona

Quines històries més originals i divertides!!!!! Ens hem dividit en dos grups i hem voltat per Girona tot aturant-nos perquè ens explicaven les llegendes de la ciutat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dijous gras

dijous gras cm copia

Grim Grim o la Blancacallops i els 7 porquets

El dia 29 de gener vam anar al Teatre Municipal de Girona a veure una obra de teatre molt i molt divertida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3rB visita la biblioteca del poble

Diada de la Pau

30 DE GENER, DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU

Avui a totes les escoles es celebra el dia escolar de la no violència i la pau, i això és molt important i per això ara mateix ens trobem tots plegats aquí a la Plaça del Poble.
Però el que de veritat és important, no és celebrar-ho avui, i demà ja no cal que hi pensem més; el que és necessari és que cada dia, cada nen i nena, cada mestre, cada home i cada dona que estimen el món, treballem per a canviar-lo, perquè aquest món no ens acaba d’agradar prou!

Mireu, us volia explicar el què li va passar a una nena, a una noia jove, no fa gaire temps, a un país molt lluny d’aquí, al Paskistan.
La Malala Yousafzai, aquest és el nom de la noia, era una nena, com vosaltres, que anava a l’escola, en un país amb moltes muntanyes, i per anar a l’escola cada dia havia de pujar en un autobús i fer un bon camí fins arribar al centre.
A la Malala li agradava molt anar a l’escola, perquè aprenia a llegir, a escriure i moltes altres matèries i a més allà hi tenia molt bones amigues.

Però, un dia, els governants del lloc on vivia la Malala, van prohibir que les nenes i les noies no anessin més a l’escola. Van dir que les nenes i les noies havien de quedar-se a casa, a fer les feines de casa, a cuidar els germans més petits i els animals.

La Malala va pensar que això que manaven aquests governants no estava bé, que ella i les altres nenes del seu país tenien tot el dret d’anar a l’escola i poder aprendre i a tenir educació. Per això va començar a escriure en bloc, per internet, i a dir el que passava al seu país. I poc a poc, es va anar coneixent el cas de la Malala i les nenes del Pakistan.
I la Malala continuava anant cada dia a l’escola, pujant a l’autobús per arribar-hi i tornar a casa.

Als governants, els talibans, no els va agradar gens que aquella noia no els fes cas i continués anant a l’escola.

Fins que el 9 d’octubre de 2012, uns homes amb armes, van pujar a l’autobús de l’escola, quan les nenes tornaven ja cap a casa, i van preguntar:
– Qui és la Malala? I li van disparar trets al coll i a la cara. Va quedar mal ferida i, per sort van poder portar-la a un hospital i d’allà fins a un hospital d’Anglaterra on al cap d’uns mesos es va poder recuperar.

Gràcies al que la Malala havia escrit al seu bloc i el que li va passar amb l’atemptat, aquesta noia s’ha convertit en un símbol per a la PAU i per a l’educació de les nenes i de les noies de tot el món.

Ara, ja ben recuperada, encara va a l’institut, però també va per molts llocs del món a explicar el que li va passar i a defensar que tots els nens i nenes puguin anar a l’escola.

Per això, l’any passat, el 2014, li van donar el Premi Nobel de la Pau.

Quan li van donar el premi, ella va parlar i va dir:

“El 9 d’octubre de 2012, em van dispara a mi i a les meves amigues, per a fer-me callar, però van fallar. En lloc de silenci, en van sortir forces per fer fora la por i la debilitat i em van créixer dins meu la força, el poder i la valentia”

“L’educació és la força més gran que hi ha per a canviar el món”

“Però perquè hi hagi educació hi ha d’haver PAU”

Molts nens i nenes no poden anar a l’escola perquè els fan treballar, des de ben petits.
Molts nens i nenes no poden anar a l’escola perquè la guerra els ha aixafat les escoles.
Molts nenes i nenes no poden anar a l’escola perquè s’han de quedar a casa a fer les feines de casa i a cuidar els germans més petits.

Aquesta és la història de la Malala, una nena, una noia valenta que ens ha de servir d’exemple per a tots nosaltres.

La Malala va acabar el seu parlament a l’ONU, quan li van donar el Premi Nobel, amb aquestes paraules:

“Una nena, un nen, una mestra, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món”

“L’educació és la solució”

“L’educació és el més important de tot”

VOLEM LA PAU!

VISCA LA PAU!

Gener 2015

 

No aconseguirem res  amb guerres, fam i moltes coses més. Pau i amor a la Terra està millor!!!!

Mar Roger

La millor cosa que existeix és l’alegria, l’amor i la PAU!

Joan March

M’agradaria que cada dia de l’any hi hagués pau i felicitat. Vull sentir la felicitat!!!!

Clàudia Jurado

Pau i guerra no lliguen, perquè la pau vol dir un món sense guerra.

Només que hi hagi una guerra ja no li podríem dir Dia de la Pau.

Albert Puig

Jo desitjo que la paraula guerra no existeixi en el món. També vull que la Terra estigui plena de pau. I que tots siguem amics i que no ens deixem ningú lluny de nosaltres.

Sergi Bosch

Llegendes de Girona

Benvolguts/des pares i mares de 3r,

el dimarts 10 de febrer anirem a Girona a fer una activitat anomenada Llegendes de Girona.

Marxarem a les 9h del matí (ben puntuals) i tornarem a les 12:30h del migdia aproximadament.

Poden portar una motxilla petita amb esmorzar i aigua.

Atentament,

Els mestres de 3r

Dia de la PAU

DIA PAU 2 [Resolución de Escritorio]

El divendres 30 de gener, vam celebrar el Dia de la PAU. Va ser un acte molt emotiu.